-
Notifications
You must be signed in to change notification settings - Fork 7
/
Copy pathindex-cat.html
30 lines (30 loc) · 8.04 KB
/
index-cat.html
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
<meta charset="UTF-8">
<meta http-equiv="X-UA-Compatible" content="IE=edge,chrome=1">
<link rel="stylesheet" href="css/bootstrap.min.css">
<title>NyaaCat</title>
</head>
<body>
<div class="container">
<div class="row">
<div class="col-sm-12 col-md-8">
<h1><a id="Hola_Dolly_0"></a>Hola, Dolly!</h1>
<h3><a id="Act_I_2"></a>Act I</h3>
<p>A mesura que el 19 es converteixi al segle XX, tota la ciutat de Nova York està entusiasmada perquè el venedor, Dolly Gallagher Levi, està a la ciutat (“Call On Dolly”). Dolly es resideix a través del que ella anomena “intromissió”: la trobada i nombrosos marges, incloent classes de dansa i classes de mandolina (“I Put My Hand In”). Actualment està buscant una dona pel malvat Horace Vandergelder, el conegut mig milionari, però queda clar que Dolly té la intenció de casar-se amb Horace. Ambrose Kemper, un jove artista, vol casar-se amb la neboda lleig d’Horace Ermengarde, però Horace s’hi oposa perquè la vocació d’Ambrose no garanteix una vida estable. Ambrose ingressa l’ajuda de Dolly, i viatgen a Yonkers, Nova York per visitar a Horace, que és un ciutadà destacat i posseeix l’Hàbitat i Alimentació de Vandergelder.</p>
<p>Horace explica als seus dos empleats, Cornelius Hackl i Barnaby Tucker, que es va a casar perquè “Pren una dona” per fer alegrement totes les tasques domèstiques. Ell planeja viatjar amb Dolly a la ciutat de Nova York per marxar a la desfilada de la Catorzena Associació de carrers i proposar a la vídua Irene Molloy, que posseeix una botiga de barrets allà. Dolly arriba a Yonkers i “accidentalment” esmenta que el primer marit d’Irene no hauria mort de causes naturals, i també esmenta que coneix a una hereva, Ernestina Money, que pot estar interessada per Horace. Horace surt a Nova York i deixa Cornelius i Barnaby per executar la botiga.</p>
<p>Cornelius decideix que ell i Barnaby necessiten sortir de Yonkers. Aniran a Nova York, faran un bon àpat, gastaran tots els seus diners, vegin la balena de peluix al museu de Barnum, queden gairebé arrestades i cadascun besa a una noia! Esclaten unes llaunes de tomàquet per crear una terrible olor i una bona coartada per tancar la botiga. Dolly esmenta que coneix a dues dones a Nova York que haurien de fer: Irene Molloy i la seva assistenta, Minnie Fay. Ella li diu a Ermengarde i Ambrose que entrarà a la competició de pols al prestigiós Harmonia Gardens Restaurant de Nova York, de manera que Ambrose pugui demostrar la seva habilitat per ser un líder de suport a Horace. Cornelius, Barnaby, Ambrose, Ermengarde i Dolly prenen el tren a Nova York (“Posa’t el vestit de diumenge”).</p>
<p>Irene i Minnie obren la seva botiga de barret per la tarda. Irene vol un marit, però no li agrada a Horace Vandergelder. Declara que portarà un barret elaborat per impressionar a un cavaller (“Ribbons Down My Back”). Cornelius i Barnaby arriben a la botiga i fingeixen ser rics. Horace i Dolly arriben a la botiga, i Cornelius i Barnaby s’amaguen d’ell. Irene inadvertidament menciona que coneix a Cornelius Hackl, i Dolly li diu a ella i a Horace que tot i que Cornelius és el secretari de Horace per dia, ell és un playboy de Nova York de nit; ell és un dels hackls. Minnie crida quan troba a Cornelius amagant-se al armari. Horace està a punt d’obrir el propi armari, però Dolly, Irene i Minnie la distreuen amb sentiments patriòtics relacionats amb temes com Betsy Ross i The Battle of the Alamo mostrats a les famoses lletres “Alamo, recorda l’àlber”. (“Marxa maternal”). Cornelius esternuda, i Horaci esclata, adonant-se que hi ha homes amagats a la botiga, però que no saben que són els seus empleats.</p>
<p>Dolly organitza que Cornelius i Barnaby, que encara fingeixen ser rics, portin les dames a sopar al restaurant Harmonia Gardens per compensar la seva humiliació. Ella ensenya a Cornelius i Barnaby a ballar, ja que sempre ballen en aquests establiments (“Ballant”). Aviat, Cornelius, Irene, Barnaby i Minnie ballen alegrement. Van a veure la gran desfilada de la 14th Street Association Parade. Sola, Dolly decideix posar-li el seu estimat marit Ephram darrere d’ella i seguir endavant amb la vida “Abans que passi la passió”. Ella demana el permís d’Ephram per casar-se amb Horace, demanant-li un senyal d’ell. Dolly es troba amb l’enfadat Vandergelder, que ha perdut tota la desfilada i li convenç que li donés una altra oportunitat. Ella li diu que Ernestina Money seria perfecte per a ell i li demana que la trobés als jardins de Harmonia Gardens aquella nit.</p>
<h3><a id="Act_II_14"></a>Act II</h3>
<p>Cornelius està decidit a fer-se un petó abans que acabi la nit, però Barnaby no està tan segur. Com que els empleats no tenen diners per a un carruatge, diuen a les noies que caminen cap al restaurant demostren que tenen “Elegance”. Al restaurant Harmonia Gardens, Rudolph, el cap de servei, prepara la tripulació de serveis per a la tornada de Dolly Gallagher Levi: el seu servei de rajos habitual, els diu, ha de ser “el doble del raig” (“The Waiters 'Gallop”). Horaci arriba amb la seva cita, però ella no demostra ni tan rica ni tan elegant com Dolly havia implicat; a més a més, aviat l’aborreix Horace i se’n va, com Dolly havia planejat que ho faria.</p>
<p>Cornelius, Barnaby i les seves dates arriben, sense saber que Horace també està menjant al restaurant. Irene i Minnie, inspirades en l’opulència del restaurant, ordenen els articles més cars del menú. Cornelius i Barnaby creixen cada vegada més ansiosos ja que descobreixen que queden poc més d’un dòlar. Dolly fa el seu triomfant retorn als Jardins de Harmonia i és rebut per l’estil del personal (“Hola, Dolly!”). Seient a la butaca ara buida a la taula d’Horace i procedeix a menjar un sopar gran i car, explicant-li a l’exasperat Horace que no importa el que digui, no es casarà amb ell. Barnaby i Horace camaronaven al mateix temps, i en la consegüent confusió cadascun tira la seva billetera i, inadvertidament, agafa els altres. Barnaby està encantat que ara pugui pagar la factura del restaurant, mentre que Horace troba només un petit canvi de recanvi. Barnaby i Cornelius s’adonen que la cartera ha de pertànyer a Horace. Cornelius, Irene, Barnaby i Minnie intenten escapolir-se durant “The Polka Contest”, però Horace els reconeix i també maritza Ermengarde i Ambrose. El consegüent lliure per a tots culmina en un viatge a la cort nocturna.</p>
<p>Cornelius i Barnaby confessen que no tenen diners i mai no han estat a Nova York abans. Cornelius declara que, encara que hagi de cavar la resta de la seva vida, mai no oblidarà el dia perquè havia conegut a Irene. Cornelius, Barnaby i Ambrose, després, professen el seu amor pel seu acompanyant (“Només es necessita un moment”). Dolly convenç el jutge que el seu únic crim estava sent enamorat. El jutge troba a tots innocents i acomiadats de tots els càrrecs, però Horace es declara culpable i obligat a pagar els danys. Dolly esmenta novament el matrimoni, i Horace declara que no es casaria amb ella si fos l’última dona del món. Dolly li agrada furiosament “So Long, Dearie”, dient-li que, mentre està avorrit i solitari, viurà la vida alta.</p>
<p>Al matí següent, a la botiga de pins i pinsos, Cornelius i Irene, Barnaby i Minnie, i Ambrose i Ermengarde es van posar en marxa pels camins de la nova vida. Un acomiadat Horace Vandergelder finalment admet que necessita Dolly en la seva vida, però Dolly no està segur sobre el matrimoni fins que el seu difunt marit li envia un signe. Vandergelder reprèn espontàniament una dita d’Ephram: “El diner és com a fems. No val la pena, a menys que es difongui, estimulant les coses joves a créixer”. Horaci li diu a Dolly que la vida seria avorrida sense ella, i ella promet a canvi que “mai tornarà a anar” (“Hola, Dolly” (repetició)).</p>
</div>
</div>
</div>
<script src="//cdnjs.cloudflare.com/ajax/libs/modernizr/2.5.3/modernizr.min.js" type="text/javascript"></script>
</body>
</html>